Amb aquesta expressió acostumem a definir a les terres de La Plana aquell procés social que fa que sempre acabem culpant d’allò que ens passa als més desgraciats; com si a les seues mans estigués el poder d’alterar els curs dels esdeveniments històrics en un o altre sentit.
Ve açò a conseqüència de les notícies que darrerament apareixen ací i allà sobre manifestacions xenòfobes que culpen els emigrants de la crisis del sistema que ens fa trontollar l’economia. Pel que sembla, lúcidament, hem aplegat a la conclusió que si no tenim treball és perquè els estrangers ens el furten. Si no tenim prou escoles, és perquè els estrangers les ocupen. Si tenim problemes amb la sanitat o amb la justícia, és perquè ens han envaït un colla de forasters que han col·lapsat el sistema.
Hem de felicitar-nos per haver aplegat a conclusions tan clares i assenyades, després d’escoltar determinades veus que(això sí) ells no senten la crisi per res. Després d’açò sols ens resta demanar la beatificació dels especuladors (que s’han fet d’or amb el que era de tots); manifestar-nos, tots a una veu, per dedicar una plaça a cadascun dels defraudadors (que s’han estalviat de pagar el que ens toca pagar religiosament a tu i a mi); o bé, alçar monuments en bronze als defensors de la lliure empresa (sempre que guanyen diners, és clar, cas contrari per això estan els poders públics, és a dir, tu, jo i el foraster).
Tot açò resulta perfecte, no debades nosaltres som els bons i els altres els dolents; és el cas que, en aquest món tant globalitzat, els punts de vista poden canviar en travessar una sola frontera; en aquest cas tu i jo seriem “pebrereta”. Clar que, aleshores, sempre podríem recordar a Brech
