UN RETRAT POLIÈDRIC DE LA SOCIETAT QUE ENS ENVOLTA

Amb aquesta novel·la he tractat de fer un retrat de la societat que m’envolta i ho he fet amb una mirada crítica i dura, que sols una fina ironia ens la fa més tolerable. L'acció transcorre sobre tres escenaris que, per més que he evitat qualsevol referència a llocs reals, resulten fàcilment identificables en qualsevol de les ciutats actuals, occidentals i mediterrànies. Són tres espais diferents, llocs quotidians, on es mouen treballadors i empresaris de la construcció o de la ceràmica; esposes abandonades o prostitutes; immigrants europeus, africans o sud-americans; bojos, administradors, periodistes o cambrers. Tots vivint la vida en compartiments incomunicats i estancs que sols de tard en tard connecten i interactuen; sempre amb idèntics perdedors, sempre amb idèntics guanyadors.

Sobre aquests tres espais urbans, se situen una dotzena de personatges, molt ben definits, que empenten la narració en primera persona. Són dotze mirades personals i diverses que portaran al lector a entendre una realitat polièdrica, plural i complexa com resulta ser la nostra. És per això que el lector serà arrossegat per la força del text a identificar-se amb cadascun dels protagonistes que van apareixent al relat. Resulta fàcil reconèixer pel carrer o dintre del món mediàtic persones com el Pe Abelló, la Lynda, l’Oleg, el Pasqual, l’Alei, el Pere Sospedra, el Vicent Monfort, la Caty, la Cristina o qualsevol dels dotze personatges de la narració. Potser, però, no us haureu trobat mai amb la mirada directa del boig Rocamora, capaç de despullar-vos l’ànima amb un sol cop d’ull. Amb tots ells compartireu el viure quotidià, els seus personals neguits, les seues dèries i vivències.

Tampoc no us resultaran aliens els tractes, explotacions, especulacions o "negocis" que lligaran uns personatges amb els altres. I és que, per més que algunes situacions poden semblar-vos excessives, totes les que apareixen a la novel·la són reals i constatables a la premsa diària del nostre país. Sols s’han modificat noms i situacions per millor adaptar-les als ritmes literaris.

Pel que fa a la trama narrativa, l'obra sabrà portar-vos penjats de cada pàgina fins a un final que sorprèn per ja previst i que planteja, però, un bucle inquietant. És per això que, en acabar-ne la lectura, cap la possibilitat que tu també parlaràs d’ells. Potser que, fins i tot tu mateix, PARLARÀS DE MI.

ELS PAPERS DE CAN PERLA. Gener de 2009



El veterà escriptor de Castelló Joan Andrés Sorribes, en cloure la trilogia que va iniciar l’any 1998 amb la novel·la La forja de Lessera i a la qual van seguir Noverint Universi (1999) i La creu de Cabrera (2002), amb la publicació de Parlaràs de mi (2007) abandona la novel·la històrica per adoptar un nou registre que ell qualifica com a crítica a una societat que no el satisfà i que jo, personalment, definiria com a gènere negre dins de la millor tradició nord-americana. Entremig ha publicat el recull de contes L’altra mirada en Brosquil Edicions (2006), vuit històries on darrere dels fets més quotidians s’oculten aspectes inesperats que obliguen a mirar-s’ho tot de nou amb uns ulls diferents.
Joan Andrés Sorribes, en Parlaràs de mi (Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2006, editada també per Brosquil Edicions), proposa al lector el muntatge d’un gran puzle, cada peça li vindrà donada per la mirada d’un personatge diferent, ja que la realitat és sempre plural. A mesura que el lector va unint les peces anirà descobrint una societat provinciana on la classe dominant no té escrúpols ètics o morals per tal de convertir tot allò que toca en un negoci lucratiu, una classe corrupta que de valors només coneix el dels diners i el poder que es pot comprar amb ells; així com s’interrelacionen individus de diferents extraccions socials i com sobreviuen entre nosaltres els diferents grups humans provinents de l’emigració. Al mateix temps entrarem en la trama del relat d’uns fets que acabaran amb l’assassinat d’un del protagonistes.
Parlaràs de mi és una novel·la coral la força de la qual està per una banda en la veu dels personatges i després en la història personal que cadascú arrossega, una història que de vegades ens narren i que en altres s’insinua darrere del seu silenci.
És un llibre ambiciós i valent, ja que la societat que retrata li és molt pròxima a l’autor i bona part dels elements són recognoscibles per a qualsevol ciutadà mínimament informat.
Joan Andrés Sorribes era conscient a l’hora d’escriure aquesta novel·la que li calia posar tota la carn en la graella per a poder-se llevar de damunt l’etiqueta d’autor de novel·la històrica, i vist el resultat ho ha aconseguit.

 Manel Alonso Català
“Els paper de Can Perla”
TORNAR AL BLOC

Cap comentari: